LA MILLOR...pel·lícula de la història

Per a encetar la secció de "La crème de la crème", volia parlar de la que jo considere la millor pel·lícula de la història del cine. De fet, i com a mínim, està considerada la millor pelí·cula de producció britànica de sempre. Va ser rodada en 1949.

Tal i com apareix en la Viquipèdia, la sinopsi del llargmetratge és el següent:

En el període de postguerra, un escriptor nord-americà anomenat Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a Viena per descobrir que el seu millor amic Harry Lime (Orson Welles) ha mort en un estrany accident de trànsit. El cap de la policia militar britànica li insinua que el seu amic s'havia barrejat en la trama del mercat negre de penicil·lina, pel que Holly intentarà esbrinar què s'amaga realment darrere de la mort del seu amic.

No és la història d'aquest thriller el que t'atrapa, tot i tenir un guió excepcional (basat en la novela de Graham Green). Quan una pel·lícula penetra en la teua consciència d'una manera tan inesborrable és per la perfecció que aconsegueix cadascuna de les variables de les que depèn el cine: la seua atmosfera, la seua fotografia, la música, les actuacions, els diàlegs magistrals.


Les angulacions de càmera que sembla que il·lustren el desequilibri de la ment humana, l'angoixa que produeix veure a eixe noi que denuncia a Holly Martins, les vistes des de la sènia del Prater vienès; l'últim pla-seqüència de la pel·lícula, considerat per molts com el millor final de la història del cine...però per damunt de tot, la figura d'un Orson Welles que, possiblement, va perpetrar la seua millor obra sense, per una altra part, ser el director de la mateixa.

Ningun altre art té la capacitat de fer tremolar els nostres sentiments com el cine, perquè entra per tots els sentits a la vegada. Un estrany sisé sentit sembla que s'afegeix a aquesta obra per a fer-la encara més eterna.

Quan vaig estar de viatge a centro-europa, no vaig poder resistir la temptació de realitzar una frikada: vaig recòrrer els llocs emblemàtics de la ciutat de Viena on es varen rodar les principals seqüències d'aquesta obra mestressa. De tot aquest viatge, reviure aquesta pel·lícula des de les ubicacions on es va executar va ser, sens dubte, el millor record que hem vaig emportar. Tenia la sensació que Harry Lime podia aparèixer en qualsevol moment, des de la foscor, il·luminat per una tènue llum provinent d'una finestra o d'una farola; mentre caminavem jo i la meua parella en una vesprada freda per uns carrers sòrdids. De fons, ja amagant-se el sol, sonava  un rellotge de cuco...