Per a encetar la secció de "La crème de la crème", volia parlar de la que jo considere la millor pel·lícula de la història del cine. De fet, i com a mínim, està considerada la millor pelí·cula de producció britànica de sempre. Va ser rodada en 1949.Tal i com apareix en la Viquipèdia, la sinopsi del llargmetratge és el següent:
En el període de postguerra, un escriptor nord-americà anomenat Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a Viena per descobrir que el seu millor amic Harry Lime (Orson Welles) ha mort en un estrany accident de trànsit. El cap de la policia militar britànica li insinua que el seu amic s'havia barrejat en la trama del mercat negre de penicil·lina, pel que Holly intentarà esbrinar què s'amaga realment darrere de la mort del seu amic.
No és la història d'aquest thriller el que t'atrapa, tot i tenir un guió excepcional (basat en la novela de Graham Green). Quan una pel·lícula penetra en la teua consciència d'una manera tan inesborrable és per la perfecció que aconsegueix cadascuna de les variables de les que depèn el cine: la seua atmosfera, la seua fotografia, la música, les actuacions, els diàlegs magistrals.
